30 anys a la Unió Europea

septiembre 01 07:35 2015 Print This Article

rosa-pruna2Encara tinc molt present aquell dia que em van fer saber que aniria delegada al Comitè d’Organitzacions Professionals Agràries (COPA) de Brussel·les; per mi era molt llunyà i alhora molt encoratjador escoltar i viure que passava al cor d’Europa i com estaven d’avançats en temes agrícoles de formació, socials, etc. vers nosaltres els altres Estats membres.

En aquell moment, a Catalunya teníem 120.000 explotacions agrícoles i ramaderes -de les quals unes 6.500 eren del sector lleter-, els preus dels cereals, de la carn de vaquí i de llet eren millors que els que tenim ara, i els costos de produir baixíssims vistos els actuals.

Espanya, la del “Granero de Roma”, res de res. Europa amb les seves polítiques ens l’havia buidat.

Vàrem entrar just en el moment que havia començat la superproducció i ara tocava pagar uns excedents que no havíem creat i s’havia de retallar. En l’assignació de quotes lleteres se li van atorgar a l’Estat espanyol  6.400 milions de tones (els negociadors espanyols van donar la meitat del nostre cens), mentre que a Alemanya 27 milions de tones; a França 24 milions; a Holanda 11 milions, i a Itàlia, 10 milions de tones. Tots aquests països podien vendre i exportar doncs tenien moltes més tones que cens de vaquí de llet. A Catalunya li van tocar 600.000 tones, un 60% del que consumim.

Els ramaders per poder produir i vendre llet havien de comprar la quota entre 35 i 45 de les antigues pessetes per kg de quota, fins que al 2008 es van arribar a pagar 65 cèntims d’euro per quilo de quota.

El 1992, amb la primera reforma de la PAC i la reestructuració dels sectors agrícoles i ramaders, Espanya va rebre una multa de 150 milions de pessetes per excedir-se de la quota lletera. La solució era matar vaques i vedells petits i cobrar un bon preu. La gran reestructuració era deixar terra en guaret, es a dir sense sembrar, i sobrava llet, mantega, ordi i blat.

Amb aquesta reforma es penalitzava la sembra del cereal, la producció de llet i la de carn de vedell amb multes als estats membres i agricultors. Aquestes mesures tan dràstiques van acabar amb la pèrdua de milers d’agricultors i ramaders. El que no ens explicaven eren les negociacions que tenien amb el GATT i la Ronda Uruguai. El resultat el vam trobar al cap d’un any d’aquesta reforma. Europa no tenia blat, ordi ni carn de vaquí. És lògic pagar per    vaques i vedells petits o terra amb guaret? No s’ha de ser molt llest per preveure el que va passar…

El 1999 es va dur a terme la primera reunió a Seattle per al lliure comerç.  Vaig assistir com a representant del  COPA i la meva intervenció va ser per defensar els 8 milions d’explotacions familiars  de la Unió Europea (UE). La reunió va fracassar i després també la de Doha i Cancún, i ara sabem que fa molt temps que la UE i els Estats Units estan treballant secretament l’Acord Transatlàntic per al Comerç i la Inversió (TTIP en les seves sigles en anglès), que posa en perill la ramaderia de tot Europa i molt especialment la de casa nostra. Avui, Catalunya té unes 40.000 explotacions agràries, quan el 1986 tenia 120.000, com ja hem esmentat anteriorment. Del sector lleter unes 670 de les 6.500 de fa trenta anys. Si que és veritat que avui hi ha unes explotacions molt ben preparades, amb innovació i professionalitat.

Però, sobretot, les lleteres s’han endeutat amb crèdits per comprar quota que era un patrimoni i que l’abril d’aquest any l’han perdut totalment. I la Comissió Europea, que com sempre s’ha equivocat ens deia que seria molt bo doncs podríem fer la llet que volguéssim. Doncs d’això res de res. Ara les industries diuen que no venen, les distribuïdores fan dumping de preus i els ramaders no saben com sortir-se’n, amb preus baixos i reducció de la producció.

Per resumir, aquella il·lusió de la nostra entrada al llavors Mercat Comú Europeu s’ha desinflat. Vaig comprovar que l’agricultura sempre es moneda de canvi amb criteris polítics. Sempre paguen els mateixos: les vaques boges, el veto rus, … Des d’ASAJA hem demanat, juntament amb altres organitzacions agràries l’exclusió de les negociacions del TTIP. L’entrada d’aliments produïts amb pràctiques prohibides a la UE (com les hormones de creixement i les farines de carn) creiem que no es la millor manera de defensar als ciutadans europeus, i tampoc a la nostra ramaderia, a la que cada vegada s’estan incorporant més joves que ens asseguren el futur del sector.

Rosa Pruna

presidenta d’ASAJA

  Article "tagged" as:
  Categories:
write a comment

0 Comments

No Comments Yet!

You can be the one to start a conversation.

Add a Comment

Your data will be safe! Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person.
All fields are required.