Les circumstàncies que estem vivint darrerament ens porten a veure certes coses que, malgrat llibertats i democràcia, formen part d’un sectarisme que en altres països mai un veuria. Es més, ho consideren no només poc democràtic, sinó que formen part d’alguna tipologia delictiva.
I dins d’això que estem dient englobem dos fets no diferencials en la praxis. Un ha passat aquest cap de setmana. Un parell de personatges han volgut fer un happening. Un dels millor de la història va ser el de la pel·lícula The Party amb Peter Sellers. El que hem vist aquest cap de setmana ha estat de segona divisió i hom l’ha convertit en gimcana. Més adient a aquest personatges que sempre han volgut ser “perroflautas” tot i formar part de la casta i només poder ser kumbas.
Em refereixo a Joan Tardà d’ERC i a David Fernàndez de la CUP. Aquests personatges han anat a Logroño a veure a Arnaldo Otegi, l’home de la pau. Es a dir, una persona que va intentar reconstruir ETA i que no es sembla a Gerry Adams en res. La visita ha estat per dir-li personalment que el republicanisme català es solidari amb ell. I la gimcana ha acabat dient que la democràcia espanyola es low cost. La pregunta podria ser la següent: el republicanisme català està a favor de recolzar a una persona que ha format i forma part d’una banda d’assassins?
El proper happening tindrà lloc dijous 25 de febrer a les Cotxeres de Sants. Allà tindrà lloc la presentació d’una cosa – diguem-li plataforma- que porta per nom Som autònoms. Fins aquí el happening es perfecte. El problema es que, tenint en compte les persones que faran la presentació tornem al de sempre. Es a dir, convertir una cosa artística amb una “cutrada” que es passa a dir gimcana.
Si fa un dies va haver un conflicte perquè un grup de titellaires van fer un espectable inqualificable a Madrid, aquí no podem ser menys. En aquesta ocasió hem deixat de ser titelles per a ser ninotaires -ho dic per la seva intervenció a Polònia i altres espectacles-. Com hom pot suposar estic enraonant de Toni Albà. Personatge tant gran que Bollywood el vol tenir en nòmina. I, es clar, quan un porta un personatge tant gran com l’Albà ha de pujar el nivell dels altres interlocutors perquè, sinó, la gimcana pot “cutrejar”.
I, com que la part republicana i independentista de la nostre societat està al costat de totes aquelles persones desfavorides per una mala interpretació de la realitat, a l’acte hom invita a Carles Sastre, que actualment es secretari general del sindicat I-CSC. Ara bé, qui es aquest personatge? Si Otegi es un home de pau, aquest es la personificació de l’home bo injustament condemnat i sentenciat. Sastre va formar part de l’ÈPOCA -Exèrcit Popular Català-. L’any 1977 li va posar una bomba al pit a l’empresari Josep Maria Bultó Marquès. L’any següent va assassinar a l’ex alcalde de Barcelona Joaquím Viola Sauret i a la seva muller amb la mateixa pràctica que amb l’empresari Bultó. Afegir que Sastre va ser membre de Terra Lliure.
A més tenim a Carme Teixidó, fundadora de la plataforma Catalunya diu prou. Aquesta plataforma vol l’insubmissió fiscal, denuncia l’odi i la violència contra Catalunya i un seguit de coses vinculades en això que hom vol crear una vegada Catalunya sigui independent. Es a dir, violència, intolerància, odi i xenofòbia contra tots aquells que pensen diferent als pensaments d’aquests patriotes. La gimcana afegeix Jordi Borràs que es un “fulero” que no te ni el batxillerat i treballa a sou de “El Mon”. Es a dir, un diari subvencionat per la Generalitat i que és tant lliure i plural com es Nació Digital.
Com podem veure aquests personatges que volen liderar la independència a Catalunya es vinculen directament amb sector que han fet de la violència i l’assassinat el seu modus vivendi. Potser alguna persona o persones tindrien que dir prou. Milers de catalans pensem de manera diferent. Molts no només no volem la independència, sinó que considerem a aquestes persones assassins. Poden fer el que vulguin. Ara bé, no comptin amb nosaltres per enlairar a una sèrie de personatges que no s’ho mereixen. La república independentista està ferida de mort si aquesta es recolza amb personatges com Otegi i Sastre. Molts diem no. Aquesta gimcana independentista es una farsa. Una gran farsa que només beneficia a tots aquells “perroflautes” que han tocat poder, que saben que es viu molt bé sense fer res, i diàriament enganyen als seus votants per seguir vivint de la sopa boba. A tot això hem de dir, ben clar, que no, que ja hi ha prou de mentides i tergiversacions de la realitat.
César Alcalá
