El resultat de les eleccions del 27 de setembre des del meu punt de vista no va ser positiu per als interessos de la classe treballadora de Catalunya però també considero que el context polític posterior a aquestes eleccions ha deixat establertes les bases d’un nou cicle polític.
Les candidatures partidàries de la independència unilateral han aconseguit una majoria d’escons no així una majoria de Vots pel que no disposen de l’impuls necessari per continuar el procés en els termes proposats. Així mateix, el resultat conjunt dels partits explícitament contraris a la independència (Ciutadans, PP i PSC) estableix una nova correlació de forces més enfrontada però menys favorable a l’independentisme, que ara té davant l’oposició explícita de més d’una tercera part de la població . L’extremisme patriòtic, l’agitació de la por, els plantejaments maximalistes i l’agressiva campanya realitzada des d’alguns sectors dificulten qualsevol consens majoritari.
El resultat obtingut per la candidatura Catalunya Sí es pot, en la qual hem participat al costat d’altres forces d’esquerres i moviments socials. El resultat s’acosta a l’aconseguit per la coalició ICV-EUiA al 2012, però queda lluny de les expectatives de creixement que ens havíem marcat, és conseqüència d’una confluència que s’ha fet a contrarellotge, al ritme d’una agenda electoral frenètica i en un context d’enfrontament nacionalista, factors que han desterrat els programes polítics de tots els debats. El populisme ha guanyat aquestes eleccions, disfressat de nacionalismes antagònics: el de Junts el Si i el de Ciutadans, i nosaltres no hem aconseguit donar la volta al plantejament plebiscitari que han fet d’aquests comicis tant les forces independentistes com les forces anti independentistes Catalunya si es pot no ser capaç d’imposar la lluita social ni d’explicar el posicionament a favor de l’autodeterminació i el federalisme, principis democràtics que seguim defensant Contràriament al que nosaltres volíem, en aquestes eleccions només s’han confrontat les potències del Sí i del No .
El creixement del populisme és especialment preocupant en els barris obrers i populars. Ciutadans s’ha alçat com a primer partit en moltes ciutats, disfressat de moviment ciutadà, amb l’objectiu de salvaguardar el règim del 78 i amb un discurs que trenca el consens històric del catalanisme al voltant de temes com la immersió lingüística. El nou lerrouxisme anti catalanista ha aconseguit recollir, gràcies a la propaganda mediàtica, milers de vots d’una classe treballadora completament oblidada,
Els resultats de les Cups han estat positius amb les seves propostes rupturistes amb la qual compartim molts punts. Lamentem, però, que bona part d’aquesta campanya electoral hagi estat centrada en l’enfrontament entre les forces rupturistes per les diferències d’estratègia o prioritats i esperem que no facin president Artur Mas.
Ara tenim l’oportunitat d’unes eleccions a Espanya, eleccions a les que tenim la responsabilitat d’afavorir un canvi en el govern, ara en mans de la dreta més reaccionària i immobilista d’Europa, És per això, necessari, contribuir a la Unitat Popular amb la resta de pobles en lluita, en defensa d’un programa de canvi real per a la majoria de les classes treballadores.
Antonio Lopez
Membre del comité executiu de comunistes de Catalunya y del consell nacional d`EUIA
